La parresia no significa exactament dir-ho tot,
sinó més aviat la franquesa, la llibertat,
l'obertura que fa que es digui el que s'ha de dir,
com es vol dir, quan es vol dir
i sota la forma que es consideri necessària.
PARRESIA és un projecte filosòfic-pedagògic que té per objectiu la recerca i difusió de la Filosofia a través de l’Art.
Lluny de no entendre’s entre si, la Filosofia i l’Art es necessiten mútuament per donar-se sentit: l’Art necessita el Pensament perquè reclama ser transformat i el Pensament necessita l’Art perquè necessita abocar la seva capacitat transformadora.
D’aquesta relació, n’extraiem un coneixement capaç de posar el pensament al servei de les nostres necessitats vitals i difondre les idees fonamentals com a motius de conducta en la nostra vida diària. Aquest coneixement, el coneixement actiu, no està deslligat de la vida i, per tant, és capaç de dirigir la intenció filosòfica al servei d’aquelles preguntes i/o reflexions que veritablement ens importen, aquelles que esdevenen urgents: les que inquieten, fan patir o sentim a prop.
Així doncs, és important retornar la Filosofia a la seva original vitalitat, la de la «Parresia»: la capacitat d’expressar la vida que ens mou des de l’actitud d’aquell qui pensa, parla i actua lligat als seus propis raonaments. D’aquesta manera, aprenem a valorar la pròpia mirada de les coses i el respecte per la mirada dels altres, tot aprenent, alhora, a comprometre’ns amb el nostre dir i formar-nos com a subjecte de conducta.
Sóc la Mariona Farreras, creadora del projecte PARRESIA i vaig néixer fa vint-i-set hiverns. Estic graduada en Filosofia, amb un postgrau en Producció i Gestió cultural i porto una experiència d’anys al centre d’expressió i creació plàstica i Artteràpia Taller dels Sentits (Vilanova i la Geltrú), fent classes i acompanyant petits i adolescents en els seus processos expressius i creatius. Sóc artista d’art visual en actiu i he exposat en diverses ciutats i participat en festivals artístics.
PARRESIA és el punt d’encontre entre dos dels meus mons més íntims: els confins il.lusionants del pensament i les entranyes vívides de l’Art. Gràcies a aquesta relació, neix un pensament valent i vital, i una consciència i sentit del nostre fer.
D’aquest bonic ball neix PARRESIA.
